MOLTES GRÀCIES APOLO

Darrere l’escenari fem una pinya per donar-nos força, mentre a fora, el públic, crida Xiula, Xiula. No ens ho podem creure.

Es concentra en un instant tota la vida del grup, tot el que ens ha anat passant, com una onada d’agraïment.

Retornem al dia que vam decidir començar aquesta bogeria, des de zero, sense cap més recurs que les nostres mans i el nostre cor. Al Fiat Uno, als taló-punta i als globus inflats amb el tub d’escapament.

Recordem a totes les persones que han cregut en nosaltres i que amb les seves orelles, les seves paraules i la seva presència han anat fent gran el projecte. Especialment a les famílies respectives (que han entès que la nostra no és una feina gaire normal ni “estable”), als amics i companys de gremi, que ens han donat espai i alè per entrar al “ruedo” amb notícies fresques.

Als nens i les nenes i les famílies que ens seguiu, ens escolteu i ens doneu el vostre amor, cada mirada, cada somriure, cada abraçada, cada vídeo dels vostres fills ballant i cantant alguna cançó, cada vegada que ens expliqueu com heu connectat amb una lletra o el regal immens de veure com gaudiu en cada espectacle; és tantíssim, és la nostra força principal.

I és que l’equip s’ha fet gran.

Gràcies a No Sonores, per posar-nos-ho tan fàcil i estar en tot i fer de nosaltres un grup millor, amb més projecció i seguretat.

A l’Aitor, millor tècnic de so, millor persona, amb qui tenim la confiança que tot anirà bé.

Al Guillem, que té la capacitat de ser les teves mans, els teus ulls i el teu cap quan els nervis i l’emoció juguen al Dragón Khan.

Al Xavi Oribe, que ens ha donat la forma i el detall, i ens ha posat guapos, també.

Al Xavi i l’Uri que han projectat autèntiques obres d’art al nostre darrera.

Al Pau Lobo, la Gemma Polo, La Ju, els Reggae per Xics, les Balkan, que són família i ens dignifiquen amb el què fan.

Gràcies perquè entre totes i tots, construïm consciència i humor, i portem la música familiar a un altre lloc diferent on la festa és valor i el valor és festa, on podem tastar durant una estona un món una mica més connectat.

Cada concert és mel, però aquest dissabte a l’Apolo va ser el sostre de tot allò que és tan dolç que no pots ni tocar-ho amb els dits. Un somni.

Avui ens despertem i a l’agenda diu que seguim xiulant fins a nou avís…

News

Leave a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *